Duran i Obiols, Raimon

17-06-1823. (n. Barcelona, 19-11-1792 – m. B. 20-06-1858). Fill del metge Manuel Duran i Alsina. Doctorat a Cervera el 1819, també fou alumne del Col•legi de Cirurgia. Secretari de correspondència del “Periódico de la Sociedad de Salud Pública de Cataluña”, 1821. Metge major de Santa Creu. Substituí a Salvà i Campillo en la càtedra de Clínica de l’Acadèmia, 1827. Auxiliar de Pere Castelló i metge de cambra de Ferran VIIè. Publicà sobre els efectes nocius dels gasos i vapors en l’atmosfera de les fàbriques (1846). També té escrits sobre l’epidèmia de febre groga de Barcelona de 1821, que considerava d’origen autòcton. Fou secretari segon de l’Acadèmia el 1823.