(Castellterçol, 1783 – m. 26.1.1851), revalidat el 1805, metge de les cases de Caritat i de Maternitat. Féu treballs sobre epidèmies de verola i de febre groga. Fou dipositari de l’Acadèmia (183738). Va ocupar la vacant de Josep Steva. Proposà una càtedra d’Higiene Pública i de Medicina Legal el 1820. Fou un impulsor de l’homeopatia a Catalunya.
TIC de 1845: “Del verdadero tino práctico»