numeraris-antics

24-12-1839. (Granada, 02-10-1799 – Barcelona, 09-12-1888). Llicenciat en cirurgia mèdica el 1824 i doctor el 1829. Formà part de la comissió enviada a París, per l’estudi del còlera, 1832, i que també visità Austria i Prússia. Catedràtic de Patologia General de la facultat el 1844 i degà, durant vint anys. Vice-rector de la Universitat. Vice-president […]

(n. Barcelona, 14-10-1773 – m. 1854), llicenciat en Cirurgia Mèdica el 1799 i en medicina el 1803, doctorat el 1805. Metge militar, durant la guerra carlista (1835) va estar al costat d’Espartero. Autor de moltes memòries a l’Acadèmia. Bibliotecari-arxiver (1845-46 i 1847-48). Va escriure “Tratado sobre la calentura pútrida que reinó en Tarragona y su

(Sant Boi de Llobregat, 06-12-1808 – B. 09-08-1850), llicenciat en medicina el 1834, doctor el 1836, catedràtic supernumerari del R. Col•legi el 1837. Catedràtic d’Anatomia de la facultat (1843). Secretari de correspondències estrangeres de l’Acadèmia (1837-38). Féu un curs d’Anatomia aplicada a les Belles Arts (1839). Assistí als Congresos de medicina de Florència (1841) i

(n. Aitona, Segrià, 18-10-1803 – B. 02-01-1872), feu els estudis de medicina a Cervera, doctorat el 1831. Catedràtic de Patologia i Medicina Operatòria del Col.legi de Cirurgia (1834) i de Medicina Legal a la facultat (1845). Donà suport als alumnes que s’havien allistat a les milícies defesores de la revolució de juliol de 1835. Va

(Granollers, 20-01-1798 – B. 13-12-1868), revalidat el 1818. Doctor en cirurgia mèdica el 1818, llicenciat en medicina el 1821 i doctor el 1828. Treballà activament quan la febre groga de 1821, contagiant-se. Després fou director de l’Expurgo de la Barceloneta. Catedràtic del Col.legi de Cirurgia (1828) i de la facultat (1843) explicant Patologia Mèdica. Fou

(Barcelona, 12-09-1780 – Teià, Maresme, 11-09-1865), revalidat el 1805. Metge de regiment durant la guerra del francès. Catedràtic del Col.legi de Cirurgia (1820), separat de la càtedra el 1824 i reintegrat el 1825. Més tard fou catedràtic de Terapèutica a la Facultat (1843). Secretari de correspondències estrangeres (1831-32, 1845-46 i 1847-48). Havia estat deixeble de

(Palma de Mallorca, 1787 – Madrid, 14.10.1861), graduat el 1808. Catedràtic del R. Col.legi de Barcelona on ensenyà, per primera vegada, Història de la Medicina, cap els anys 1821-1822. El 1838 fixà la residència a Madrid, on fou catedràtic del Col.legi i de la facultat, en la que explicà cirurgia (1843). A l’Ateneu de Madrid

(Borrassà, 02-11-1788 – Barcelona, 21-11-1851), (en alguns escrits el seu segon cognom consta com a Ferrer), Llicenciat en cirurgia el 1807 i doctor el 1816. Llicenciat en medicina el 1824. Exercí un temps a Vic. Catedràtic del Col.legi de Cirurgia, 1816, represaliat el 1824, i “purificat” el 1825. i primer catedràtic de Fisiologia de la

(Vilafranca del Penedès, 1784 – m. 24-01. 1857), Llicenciat i doctorat en cirurgia mèdica, revalidat el 1807. Es llicencià en medicina el 1829. Catedràtic del Col.legi de Cirurgia (1816) i d’Obstetrícia i malalties dels infants, de la facultat (1843); perseguit i separat de la docència el 1824. Degà de la facultat. Col•laborà a la revista