(n. Barcelona, 14-10-1773 – m. 1854), llicenciat en Cirurgia Mèdica el 1799 i en medicina el 1803, doctorat el 1805. Metge militar, durant la guerra carlista (1835) va estar al costat d’Espartero. Autor de moltes memòries a l’Acadèmia. Bibliotecari-arxiver (1845-46 i 1847-48).
Va escriure “Tratado sobre la calentura pútrida que reinó en Tarragona y su comarca el 1809”, (M, 1810); “Discurso acerca de la necesidad de las Juntas Literarias de la facultad, llamadas con propiedad castrenses” (B. 1832), i bastants treballs més.
Memòria d’ingrés (MI): «Raciocinio en el que se manifiesta que el justo equilibrio de la sensibilidad animal con la orgánica es el sostén de la vida».
Acadèmics
de Capdevila i Alvià, Josep Manuel
1839
Discurs d'ingrés
