numeraris-antics

18-12-1932. (Vigo, 06-07-1870 – el Masnou, 17-10-1935). D’origen català, llicenciat a B. el 1893, Doctorat amb la tesi “Indicaciones en las estrecheces cicatriciales del esófago de origen cáustico”, 1894. Professor auxiliar d’anatomia, 1896, metge de l’Hospital de Santa Creu des del 1897, en el que va ser cap de servei de Cirurgia des del 1906. […]

25-05-1930. (Madrid, 09-09-1881 – B. 02-12-1972). Format entre Madrid i Barcelona, on es llicencià el 1902 i fou inicialment professor auxiliar d’anatomia. S’havia doctorat amb la tesi “Contribución al estudio de las vegetaciones adenoideas”, 1903. Fou membre fundador de la Societat Barcelonina d’ORL i durant vuit anys fou ORL de l’Hospital de nens pobres. Amplià

30-03-1930. (Barcelona, 19-02-1888 – B. 27-06-1975). Llicenciat el 1911, doctorat el 1913 amb la tesi “Tratamiento de la tuberculosis pulmonar por el pneumotórax artificial”, es dedicà exclusivament a la Tisiologia, matèria de la que fou professor agregat a la U. Autònoma. Va crear el dispensari del carrer de Rades i l’Obra Antituberculosa de la facultat

09-02-1930. (Barcelona, 01-04-1883 – 16-04-1950). Llicenciat el 1904 i doctorat el 1909. Era fill d’Antoni Morales Pérez. Professor auxiliar numerari i encarregat, diverses vegades i en períodes llargs, de càtedra de Patologia Quirúrgica, per la mort de Rusca, de Torres Casanovas (1922 a 1927), i després de la guerra per exili d’Antoni Trias. Fou president

28-04-1929. (Barcelona, 15-07-1875 – m. 17-03-1937). Llicenciat el 1896, assistent del manicomi de Nova Betlem. Metge auxiliar per oposició del manicomi de la Santa Creu. El 1902 era president de l’Institut Mèdico-Farmacèutic, on feu el discurs inaugural de l’any 1903 amb el tema “Inmunidad e inmunización”. Participà en els Congressos de Metges de Llengua Catalana

16-11-1928. (L’Escala, 23-08-1880 – Barcelona, 19-12-1978). Primer estudis a la Bisbal d’Empordà. Batxiller a Girona. Llicenciat en medicina el 1903. Deixeble de Cardenal i d’Enric Ribas, Dotorat amb la tesi “Los isltes de Langerhans y la diabetes pancreática” (1916). Professor auxiliar de cirurgia a la facultat, el 1933 fou nomenat professor agregat de Terapèutica Quirúrgica

24-04-1928. (Sabadell, 02-07-1865 – Barcelona, 04-07-1931). Llicenciat el 1887. El 1886 era vicepresident de la secció de medicina del Centre Escolar Catalanista. -1931). Director de treballs anatòmics de la facultat, 1892; doctorat el 1896 amb una tesi sobre “Rayos Roëntgen. Aplicaciones de los mismos en técnica anatómica” (B. 1901). Des del 1892 era professor a

(Santander, 01-10-1886 – Burgos, 25-12-1936). El seu pare, nat al Papiol, era metge de la Transatlàntica. Féu els estudis a Cadis. Metge de la marina civil. Catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica de Cadis (1914), i Barcelona, 1923. Havia estat diputat, per Càdis, pel partit liberal. Va portar també, acumulada, una Clínica mèdica de l’Hospital Clínic.

06-11-1927. (Barcelona, 22-09-1886 – B. 03-01-1970). Llicenciat a B. el 1909, fou membre de les joventuts mauristes. De formació germànica, amplià estudis a Berna i Munich, Doctorat amb la tesi “La pubiotomia, la cesárea abdominal y la craniotomía como operaciones de concurrencia en el tratamiento de las estenosis pélvicas”, 1912. Fou el primer president de