corresponents-estrangers

Charles Revolard (o Revelat). 10.07.1821. Llicenciat en medicina, presentà un treball sobre “Consideraciones filosóficas médicas sobre el dolor como enfermedad esencial” D’aquests tres es diu en el llibre d’actes: (“…son acreedores del aprecio de la Academia y fueron agregados a la clase de socios corresponsales”) (16)

Auguste Hugonis (o Trugonis), 10.07.1821. Llicenciat en medicina, membre de l’Ateneu Mèdic de Montpeller, que presentà un treball: “Observaciones y reflexiones sobre la hidrocele”. (15)

10.07.1821. Nascut a Montpeller el 4 de desembre de 1798, Era membre del Ateneu Mèdic de Montpeller, que presentà un treball sobre “Ideas sobre los baños principalmente como medios terapéuticos de las enfermedades” (Ac. II, pp. 574-575). El 1823 era conservador de les col•leccions de la Facultat de Medicina. Més tard fou catedràtic de Medicina

22.05.1821 (a vegades escrit Chamayou, o Chamayon). Presentà una memoria relativa al “Influjo de la noche sobre el hombre” i fou admès soci correspondent. (13)

Fou elegit l’any 1820. Dulieu l’esmenta en el llistat de “Sub-bibliotecaris i bibliotecaris adjunts » de la facultat de Montpeller, i fou substituit per M.H. Kuhnholtz, que després seria molts anys bibliotecari titular. (12). Potser tenia alguna relació amb Josep Viader i Payrachs (1756-1816), que exercí a Girona i es considerà afrancesat.

Era doctor per Montpeller. Va ser elegit el 12 de novembre de 1821, per haver pres part en l’estudi de l’epidèmia de febre groga. Autor d’un dels treballs més coneguts sobre aquesta epidèmia que va tenir molta repercussió a França: “Relation historique et médicale de la fièvre jaune qui a regné à Barcelone en 1821”.

Era català, però vivia a Montpeller. Nomenat el 15 de desembre de 1800, perquè formava part de la comissió que estudià l’epidèmia d’Andalusia. Nascut a Sant Pere Pescador (Alt Empordà) el 30 d’octubre de 1777. Es graduà en Farmacia i después va fer medicina a Montpeller. Quan la guerra de 1808 col•laborà amb els francesos.

Nomenat soci corresponent de l’Acadèmia de Barcelona el 15 de desembre de 1800. Va ser bibliotecari adjunt de la facultat de Montpeller entre 1808 i 1814, essent bibliotecari titular Louis Michel Ménard. Després deixà la medicina i es dedicà al dret, fent carrera jurídica en el tribunal de Montpeller. Va morir en aquesta ciutat el

Nat a Montpeller el 4 de juny de 1777, (Dulieu, IV. 702). Volia ser cirurgià, però en tancar el Col•legi de cirurgia es va fer metge.El 1800 participà en la missió montpellerina per estudiar l’epidèmia de febre groga d’Andalusia, juntament amb H. Fouquet. El febrer de 1820 és nomenat profesor de Medicina Legal, que el

Nascut a Montpeller l’any 1727, doctor el 1760. Catedràtic el 1789, estudià l’epidèmia de febrers de l’exèrcit del Rosselló el 1793-94, i después fou enviat per estudiar la d febre groga d’Andalusia, juntament amb Berthe. Jubilat el 1803, morí a Montpeller el 10 d’octubre de 1806, als setenta-nou anys. Dulieu esmenta més de vint treballs,