corresponents-estrangers

Sobre el ciutadà Pierre Lafabrie, catedràtic de medicina de Montpeller, nomenat també el 15 de desembre de 1800, ens va portar un problema d’identificació, per error en l’escriptura del nom, que semblava, de manera prou clara, Lubrabrie. Finalment, en un altre document es pogué identificar. Havia nascut a Montpeller el 6 de març de 1751. […]

El ciutadà Jean Nicolas Berthe (Arles, 5 de setembre de 1761 – m. 1819), doctorat el 1782, va ser el primer catedràtic de Terapèutica i Matèria Mèdica. El 1800 formà part de la comissió que va estudiar l’epidèmia de febre groga d’Andalusia. Nomenat el 15 de desembre de 1800. La seva obra no va ser

El ciutadà Victor Broussonnet (Jean-Louis-Victor), nat a Montpeller el 17 d’agost de 1771, fou adjunt de les càtedres de Medicina operatòria, i de Clínica Interna, i després titular d’aquesta, el 1803. Va ser degà de la facultat el 1813, a la mort de Dumas. Va morir a Montpeller el 17 de novembre de 1846. Membre

El ciutadà Dumas, era el doctor Charles-Louis Dumas, (Lió, 1765 – Montpeller, 1813). Estudià medicina a Montpeller, on fou professor, amb alguna intermitència. Fou breument batlle de la ciutat, i després degà i rector de la universitat. Fou professor d’anatomia i fisiologia, seguia el vitalisme de Barthez i va ser també autor també d’una “Doctrine

(Montpeller, 1733- id. 1821), fou metge i un dels naturalistes de més prestigi del seu temps. Doctorat en medicina a Montpeller el 1752, treballà uns anys a l’Hospital saint-Eloi, però aviat es dedicà a la botànica. Publicà un catàleg de les plantes del Jardí Botànic i una “Flora Monspeliaca”. Fou catedràtic de Botànica, i un

Josep Bartomeu Francesc Carrère (o Carrera), era català de Perpinyà, on va néixer el 1740, de família de metges, i morí a Barcelona el 1803. Doctor en medicina a Montpeller als dinou anys (1759), ensenyà anatomia i cirurgia a Perpinyà i fou director d’un Museu d’Història Natural. Amb poc més de trenta anys va passar