Caizergues, Fulcrand-César

Nat a Montpeller el 4 de juny de 1777, (Dulieu, IV. 702). Volia ser cirurgià, però en tancar el Col•legi de cirurgia es va fer metge.El 1800 participà en la missió montpellerina per estudiar l’epidèmia de febre groga d’Andalusia, juntament amb H. Fouquet. El febrer de 1820 és nomenat profesor de Medicina Legal, que el 1824 permuta amb Joseph Anglada, que ho era de Matèria mèdica i Terapèutica. Finalment el 1827 és catedràtic de Clínica Interna. Dulieu explica que va escriure relativament poc, esmentant 13 treballs. Va descriure algunes epidèmies, com la de grip de 1837 de Montpeller. Va ser degà durant deu anys, de 1836 a 1846. Fou metge de l’Hospital General (la Charité) i metge d’epidèmies de la demarcació de l’Hérault. Corresponent de l’Acadèmia de Medicina de París. Morí a Montpeller el 4 de novembre de 1850, als setenta-tres anys. Nomenat soci corresponent de l’Acadèmia de Barcelona el 15 de desembre de 1800. (8)