numeraris-antics

2.12.1817, (n. Barcelona, 9 de juny de 1779; m. 1835), llicenciat i doctor a Cervera (1805), metge pràctic, metge militar, entre 1813 i 1816 exercí a Vilanova i la Geltrú. fou bibliotecari de l’Acadèmia (1818). Autor de diversos treballs, entre ells: “Memoria sobre los perjuicios de echar agua fria en la cabeza de los recién […]

2.12.1817. (n. B. c. 1780 – m. Terrassa, 1853), llicenciat i doctor a Cervera (1805), metge de Santa Creu. El 1819 fou encarregat de la vacunació gratuïta que feia l’Acadèmia. Autor d’observacions clíniques sobre casos de febres curats amb arseniat de sosa, i de verola, per a millorar la vacuna. Fou membre de la Societat

02-12-1817. (n. Barcelona, 1773 – m. 07-01-1848), féu estudis a Cervera i es doctor a Osca el 1796. Actuà a la campanya de Portugal (1801), seguí molts anys a l’exèrcit i fou metge de l’Hospital Militar de Barcelona. També va ser metge de l’Hospital de Santa Creu. Soci de la Societat Mèdica d’Emulació. Una memòria

02-12-1817, (Cardona, 02-04-1763 – m. B. 19-04-1838), llicenciat a Cervera el 1786, i doctorat el 1794. Fill del metge Miquel Merli. El 1793 fou primer metge de l’Hospital de Figueres. Aprofundí en l’estudi de l’obra de Lavater sobre fisiognòmica. Alcalde de Cardona (1809-10),va fer construir un nou cementiri i promogué la vacunació contra la verola.

04-11-1817 (n. B. 11-06-1780 – m. B. 08-09 -1846), llicenciat el 1803 i doctor a Cervera el mateix any. Intervingué activament en la febre groga d’aquell any. Fou metge de marina. Secretari segon el desembre de 1822. Autor d’un treball sobre malalties simulades.També autor d’una “Memoria sobre el cólico metálico” i Observación de una raquialgia

04-11-1817. (n. Caldes de Montbui – m. Barcelona, 01-10-1821). Graduat a Cervera el 1794. Fou metge militar. Secretari de correspondències estrangeres el 1820. Traduí del francès i llatí llibres sobre química, farmàcia i medicina. Actuà en el llatzaret brut de Natzaret, 1821, i morí a conseqüència de la febre groga, sobre la que havia escrit

04-11-1817, (Blanes, 1775 – B. 24-11-1841), revalidat el 1794, fou catedràtic de Botànica del Col.legi de Cirurgia de Burgos (1800), i director i catedràtic del Jardí Botànic de Barcelona (1814). Va traduir el Curs de Botànica de Josef Plenck i féu estudis sobre la digital. La seva actuació quan la febre groga del 1821 tingué

(Santa Coloma de Queralt, 1752- Barcelona, 23-1-1817). Catedràtic de Pronòstic i de Matèria Mèdica de Cervera; del Col·legi de Cirurgia de Burgos e1 1799, i de Clínica de l’Acadèmia el l805, substituint a Mitjavila. Fou director del Protomedicat de Catalunya i personalitat conflictiva a l’Acadèmia.

(n. Figueres – m. 1817). Doctorat a Montpeller el 1801, amb la tesi «Dissertation sur la petite vérole, son inoculation et quelques considérations sur la vaccine». Va ocupar la vacant de Josep A. Rigals. Bibliotecari el 1804, el desembre de 1814 passà a secretari 2on. per mort de Bonaventura Vila. Era fill de Francesc Pons

04-04-1803. (n. Vilabertran, Alt Empordà – m. 30-11-1814). Graduat a Cervera el 1779; exercí a Figueres i Barcelona. Va ocupar la vacant de C. Marimon. El 25 d’abril de 1803 va llegir un comunicació a l’Acadèmia. Secretari segon el 1806 i en la Junta elegida en acabar la guerra, l’11 de juliol de 1814.