Awesome Team Member

Joan Ramon Campaner i Noceras. 1851. (n. Palma de Mallorca, 12-09- 1812 – m. B.14-11-1876). Durant molts anys es cuidà de les observacions meteorològiques de l’Acadèmia, que es registraven sistemàticament. El 1847 era professor d’història i geografia a la universitat i d’història natural a l’Institut barcelonès. Secretari de govern el bienni 1853-1854 i Bibliotecari-arxiver durant […]

(Tremp, 13-02-1813 – Madrid, 23-0-1879). Dedicat a la Hidrologia mèdica, fou metge director dels banys de La Puda de Montserrat. Subdelegat de medicina a Igualada el 1839. Assistí als cursos de frenologia que feu Marià Cubí i va ser membre de la Societat Mèdica d’Emulació, 1843. El 1859 es traslladà a Madrid on fundà el

28-04-1849. (n. Tiana, 20-06-1823 – m. B. 29-06-1903). Llicenciat el 1847, doctorat el 1850 amb el treball “El gas ácido carbónico es el antídoto del cólera morbo”, professor ajudant, conservador i preparador anatòmic, a la facultat. A l’Acadèmia fou secretari de correspondències estrangeres el bienni 1851-52 i seguia el 1853. Dimití el 1853 per divergències

27-04-1849. (Barcelona, 08-06-1823 – B. 02-05-1886), llicenciat el 1847, doctorat el 1869 amb el treball “Valor de la experiencia en medicina”. El 1851 fou catedràtic d’Anatomia aplicada de l’Escola de Belles Arts. A l’Acadèmia fou Secretari de govern (1851-52), de correspondències estrangeres (1854 a 1866), bibliotecari-arxiver (1867-68) i vicepresident (1875-78 i 1883-86). Fou membre fundador

24-04-1849. (n. Sant Feliu del Racó, Castellar del Vallès, 23-02-1822 – m. Terrassa, 30-03-1881). Llicenciat el 1847, i doctorat el 1856, amb el treball “Consideraciones sobre el momento higiénico de las sociedades modernas”. Va intervenir en els primers assaigs sobre anestèsia a Barcelona el 1847. Secretari el 1850, dimití per marxar a viure a Terrassa,

(Olite, Navarra, c. 1810 – Barcelona, 14-09-1879). Batxiller en medicina el 1836, llicenciat el 1838 i doctor el 1845. Fou metge del batalló de la Brusa, 1837, i regidor de l’Ajuntament de B. el 1843. Milità en el partit progressista, i col•laborà en “El Telégrafo Médico”. Agregat de la facultat de Ciències Mèdiques (1844), de

19-04-1849. (Barcelona, 01-12-1807 – m. B, 02-02-1888). Llicenciat el 1831, metge pràctic de gran prestigi. Exercí la homeopatia amb èxit. Dimití el 1882, per raons de salut, i passà a honorari. Part dels seus llibres foren donats a l’Acadèmia. MI:»Disertación sobre el cáncer del útero, sus causas y diagnóstico diferencial» TIC de 1858: «De cómo

(Cadis, 08-09-1818 – Barcelona, 22-02-1898). Doctorat en medicina a Cadis, 1845. Amplià estudis a França i Anglaterra. Catedràtic d’Anatomia a la facultat (1847), ocupà la càtedra durant mig segle. Fou degà (1891-93). Autor d’un text d’anatomia, publicat en diverses obres petites el 1869. Una tercera edició, 1894, la va fer amb la col•laboració d’A. Riera