(Tremp, 13-02-1813 – Madrid, 23-0-1879). Dedicat a la Hidrologia mèdica, fou metge director dels banys de La Puda de Montserrat. Subdelegat de medicina a Igualada el 1839. Assistí als cursos de frenologia que feu Marià Cubí i va ser membre de la Societat Mèdica d’Emulació, 1843. El 1859 es traslladà a Madrid on fundà el […]
Arnús de Ferrer, Manuel Leer más »
(Calatayud, 31-12-1822 – Madrid, 26-10-1902). Catedràtic de Física Mèdica i de Medicina Legal de Santiago; i després de Física Mèdica, 1851, i de Fisiologia, 1859, a Barcelona, i encara de Fisiologia a Madrid (1874). Senador per la universitat de Barcelona i Marquès de Magaz. Membre molt actiu. President de l’Acadèmia (1869-70, 1871-72 i 1873-74). Dimití
Magaz i Jaime, Joan Leer más »
(La Cavada, Santander, 01-03-1808 – Madrid, 29.10.1891). Estudià medicina a Valladolid. Exercí quatre anys a Potes. Va estar un temps a França, practicant la cirurgia. Fou exemple de funcionari que passà per càtedres diverses a moltes facultats. A Barcelona fou catedràtic d’Anatomia de la facultat (1850-1857), amb un considerable absentisme, perquè vivia a Madrid, d’on
28-04-1849. (n. Tiana, 20-06-1823 – m. B. 29-06-1903). Llicenciat el 1847, doctorat el 1850 amb el treball “El gas ácido carbónico es el antídoto del cólera morbo”, professor ajudant, conservador i preparador anatòmic, a la facultat. A l’Acadèmia fou secretari de correspondències estrangeres el bienni 1851-52 i seguia el 1853. Dimití el 1853 per divergències
27-04-1849. (Barcelona, 08-06-1823 – B. 02-05-1886), llicenciat el 1847, doctorat el 1869 amb el treball “Valor de la experiencia en medicina”. El 1851 fou catedràtic d’Anatomia aplicada de l’Escola de Belles Arts. A l’Acadèmia fou Secretari de govern (1851-52), de correspondències estrangeres (1854 a 1866), bibliotecari-arxiver (1867-68) i vicepresident (1875-78 i 1883-86). Fou membre fundador
Faraudo i Condeminas, Jeroni Leer más »
24-04-1849. (n. Sant Feliu del Racó, Castellar del Vallès, 23-02-1822 – m. Terrassa, 30-03-1881). Llicenciat el 1847, i doctorat el 1856, amb el treball “Consideraciones sobre el momento higiénico de las sociedades modernas”. Va intervenir en els primers assaigs sobre anestèsia a Barcelona el 1847. Secretari el 1850, dimití per marxar a viure a Terrassa,
Benet i Petit, Rafael Leer más »
(Olite, Navarra, c. 1810 – Barcelona, 14-09-1879). Batxiller en medicina el 1836, llicenciat el 1838 i doctor el 1845. Fou metge del batalló de la Brusa, 1837, i regidor de l’Ajuntament de B. el 1843. Milità en el partit progressista, i col•laborà en “El Telégrafo Médico”. Agregat de la facultat de Ciències Mèdiques (1844), de
Armendàriz i Aspuru, Benigne Leer más »
19-04-1849. (Barcelona, 01-12-1807 – m. B, 02-02-1888). Llicenciat el 1831, metge pràctic de gran prestigi. Exercí la homeopatia amb èxit. Dimití el 1882, per raons de salut, i passà a honorari. Part dels seus llibres foren donats a l’Acadèmia. MI:»Disertación sobre el cáncer del útero, sus causas y diagnóstico diferencial» TIC de 1858: «De cómo
Bremon i Barris, Josep Leer más »
(Cadis, 08-09-1818 – Barcelona, 22-02-1898). Doctorat en medicina a Cadis, 1845. Amplià estudis a França i Anglaterra. Catedràtic d’Anatomia a la facultat (1847), ocupà la càtedra durant mig segle. Fou degà (1891-93). Autor d’un text d’anatomia, publicat en diverses obres petites el 1869. Una tercera edició, 1894, la va fer amb la col•laboració d’A. Riera
Silóniz i Ortiz, Carles de Leer más »
(n. Berga, 1788 – m. 1880). Catedràtic del Col.legi de Pamplona, i de les facultats de València i Barcelona, on ensenyà Patologia Mèdica. Fou bibliotecari-arxiver i secretari de correspondències estrangeres (1849-1850). Quan es jubilà anà a Madrid.
de Storch i Pla, Josep Leer más »
