Awesome Team Member

Salvador Ventosa i Noya, 21-03-1796. (conegut com a Ventosa major, pare) (m.1808). Està documentat des del 1759.

16.11.1795. (n. Camprodon). Batxiller en medicina a Osca, on es graduà el 1795. Va escriure un “Tratado teórico-práctico de la apoplegía, para el uso de los médicos que deseen tratarla…” (B. 1819) i “Observación de una erisipela flegmonosa”, presentada a l’Acadèmia el 1797. Expulsat, per manca d’assistència i de pagament, el 28-07-1801, per 14 vots

09-11-1795. Metge de l’Hospital de Santa Creu, on ja hi consta el 1792, i acomiadat per ordre del Capità General el 10 de març de 1798. Va morir el 1800 a Sevilla, on l’havia enviat el govern «para socorrer la epidemia».

Josep Antoni Rigals i Regàs, 09-11-1795. (n. Blanes – m. Barcelona, febrer 1803). Fou el primer bibliotecari (18-07-1801), amb motiu del llegat d’Ignasi Montaner. Metge pràctic. Fou examinador del protomedicat. Va fer donació de la seva biblioteca a l’Acadèmia. El 1800 va presentar una memòria «Observación de una calentura remitente verminosa».

13-05-1793 (n. Barcelona). MH. Graduat a Cervera el 1793. Consultor de la Diputació de Sanitat de Barcelona. Secretari des de l’any 1806, encara ho era a la sessió de 22-10-1824, última abans de la supressió de les Acadèmies. Traduí i anotà l’obra de Palloni “Observaciones médicas y dictamen acerca de la calentura observada en Liorna…”

06-05-1793. (n. Barcelona – m. 16-07-1809). Graduat a Osca el 1792. Metge pràctic, el 1793 llegí una observació a l’Acadèmia i fou admès com a soci resident. .

(n. Taradell). Graduat a Cervera el 1784. Metge pràctic, titular de Taradell, autor d’una monografia mèdica sobre Taradell presentada a l’Acadèmia (1790). Després passà a Barcelona. Autor d’unes “Reflexiones…sobre el método de curar las calenturas pútridas malignas, inventado por… el Dr. José Masdevall” (Cervera, 1788).

(n. Barcelona, 14-10-1759). Fill de Salvador Ventosa, fou conegut com a Ventosa, menor, fill. Llicenciat a Cervera el 1782, doctor en medicina i llicenciat en cirurgia. Durant la Guerra Gran va ser destinat a Arenys de Mar i Sant Feliu de Guíxols. De 1799 a 1804 fou catedràtic del Col.legi de Cirurgia de Burgos. Comissionat

13-11-1788. (n. Barcelona, c. 1759 – m. 14-02-1805). Graduat a Cervera el 1785 i doctorat el 1791. MH, Apoderat de l’Acadèmia, 1797-98. Metge de l’Hospital de Santa Creu. Fou catedràtic de Clínica, junt amb Salvà. Autor d’una memòria important sobre el saturnisme (1791). Col.laborà en les memòries de l’Acadèmia del 1798, amb un treball sobre

26-05-1788, (n. Torelló, 1764 – m. Torelló, 19-03-1800). MH. Doctorat a Cervera, 1787. Segon secretari, 1797. Col.laborà en les Memòries de 1798, amb treballs sobre «Disuria histérico-febrinosa» i «Reflexiones sobre una mudez áfona espasmódica». Va traduir del llatí “Física del cuerpo humano o rudimentos fisiológicos acomodados a toda clase de literatos”