Planas, Narcís
(n. Torroella de Montgrí). Graduat a Osca e11795. Metge pràctic. Consta que va ocupar la vacant d’Ignasi Montaner, mort pocs dies abans.
Team Members Add
(n. Torroella de Montgrí). Graduat a Osca e11795. Metge pràctic. Consta que va ocupar la vacant d’Ignasi Montaner, mort pocs dies abans.
30-03-1801. (n. Ripoll – m. Barcelona, 04-05-1840), graduat a Cervera el 1787, metge major de l’Hospital de Santa Creu, càrrec al que renuncià el 1832. Primer metge de la Casa de Caritat de Barcelona, propagador de la vacuna, fou subinspector d’epidèmies i observà les febres del delta del Llobregat. Fou metge del Llatzeret de sant
Duran i Alsina, Manuel Leer más »
30-03-1801. (n. Canet lo Roig). Va plegar el 10-06-1802, explicant que passava a residir al Regne de València, exercint al Maestrat, a Canet lo Roig. Renuncià definitivament el 17 de gener de 1803.
Francesc Colom i Prats, 30-03-1801 (n. Prats del Rei, Anoia, c. 1750 – m. Barcelona, 22-11-1833). Llicenciat a Cervera el 1777 i doctor el 1778. Metge de l’Hospital General de Santa Creu, 1785, encara que inicialment va renunciar; metge de l’exèrcit del Rosselló, 1793; i de l’Audiència, 1799. L’any 1821 era metge major de l’Hospital
30-03-1801. L’11-07-1814 fou elegit tresorer. Metge pràctic, documentat a Barcelona entre 1776 i 1814.
04-05-1797. (B. 05-10-1768 – m. 15-11-1837). Doctorat per Osca el 1795 i per Montpeller el 1801 amb una memòria “De Chemiae ad Medicinam applicationis, usu et abusu…” Vice-President de l’Acadèmia des del 13-12-1823 fins el febrer de 1831, i per tant durant el període en que l’Acadèmia fou tancada. El 30-11-1795 ja havia estat nomenat
Carbonell i Bravo, Francesc Leer más »
16-12-1796. (n. Barcelona, 1725 – m. 24-03-1800). Graduat a Osca el 1746. Metge de l’Hospital de Santa Creu. Tinent del Protomedicat de Catalunya. Comissionat, junt amb V. Grasset per a estudiar l’epidèmia de tercianes de l’Urgell. També va publicar “Tarifa o regulación de los precios a que deben arreglarse en la venta de medicamentos simples
21-03-1796 (n. Figueres – m. 1821). Graduat a Osca el 1772 i revalidat a Cervera. Exercí a Figueres i després a Barcelona. El 1792 observà l’epidèmia del comtat de Foix. Metge pràctic de gran prestigi local en el seu temps. Membre de la R. Societat de Medicina de París. Col•laborà al “Diario General de Ciencias
Salvador Ventosa i Noya, 21-03-1796. (conegut com a Ventosa major, pare) (m.1808). Està documentat des del 1759.
16.11.1795. (n. Camprodon). Batxiller en medicina a Osca, on es graduà el 1795. Va escriure un “Tratado teórico-práctico de la apoplegía, para el uso de los médicos que deseen tratarla…” (B. 1819) i “Observación de una erisipela flegmonosa”, presentada a l’Acadèmia el 1797. Expulsat, per manca d’assistència i de pagament, el 28-07-1801, per 14 vots