Awesome Team Member

1831. (Falset, Priorat, 26-04-1769 – m. 12-01-1837), féu els estudis de cirurgià a Madrid, revalidat el 1798. També es llicencià en medicina a Madrid. Cirurgià major de l’hospital de Santa Creu, dissector anatòmic del R. Col•legi, 1799; explicà anatomia. Catedràtic del Col.legi de Cirurgia, durant la Guerra del Francès regentà diverses càtedres. Autor de treballs

1831. (Barcelona, 08-06-1769 – B. 15-09-1843), doctorat en medicina el 1793, revalidat el 1797. Metge de l’Hospital de la Santa Creu de B. El 1798 feu oposicions a la càtedra de Materia Mèdica del R. Col•legi de Madrid. Catedràtic dels Col.legis de Salamanca (1799), Burgos (1804) i Barcelona (1807). Fou director del Col.legi de Cirurgia

Antoni de San Germán i Tort. 1831. (Molins de Rei, 03-10-1757 – B. 02.05.1833), cirurgià de nou exàmens el 1780, metge el 1799, Catedràtic del Col.legi de Cirurgia (1797), del que fou director (1825). Cirurgià de l’exèrcit del Rosselló, 1793, fou consultor dels hospitals. El 1822 fou degà de l’Escola especial de les Ciències de

28-05-1830. (n. . c. 1807 – m. B. 1841). Llicenciat el 1829, metge i cirurgià militar. Era fill de Joan F. Bahí i Fontseca. Va morir per una “calentura adinámica”, infecció contagiada examinant un cadàver. També fou membre molt actiu, de la RACA, presentant treballs sobre el desenvolupament dels vegetals (1834) i el conreu dels

(B. 1-6-1802 – m. 1880). Doctorat en medicina a Cervera e1 1824 i llicenciat en cirurgia a Barcelona el 1835. Membre de la Junta Municipal de Sanitat de Barcelona (1826-1836). Jubilat e1 1875, va passar a soci honorari. TIC de 1851: «De los expósitos»(PDF).

Josep Calveras i Casals, 27-05-1830. (Bagà, Berguedà, 03-01-1781 – m. 1849). Inicià els estudis de medicina a Saragossa. Llicenciat el 1808; metge de l’exèrcit del Rosselló, metge pràctic. Col•laborà al “Periódico de la Sociedad de Salud Pública de Cataluña”. Va dimitir el seu càrrec (D).

(B. 1794 – 1859), revalidat e1 1817, metge pràctic, subinspector d’epidèmies (1828). Feu un dictamen sobre picades d’aranyes verinoses al camp de Tarragona (1830). Autor d’una memòria sobre combustions humanes espontànies (1842). Fou secretari de correspondències estrangeres (1844). Consta que es va jubilar (J). TIC de 1849: «De las escrófulas o tumores fríos»

17-06-1823. (n. Vilablareix, Girona, 14-09-1796 – m. B. 20-01-1845). Graduat a Cervera el 1820, també estudià a València i al R.Col•legi de Cirurgia de B. Metge de l’Hospital de Santa Creu i de Sant Llàtzer, des del 1821 i metge major el 1832. Col•laborà en el “Periódico de la Sociedad de salud Pública de Catalunya”.

17-06-1823. (n. Barcelona, 19-11-1792 – m. B. 20-06-1858). Fill del metge Manuel Duran i Alsina. Doctorat a Cervera el 1819, també fou alumne del Col•legi de Cirurgia. Secretari de correspondència del “Periódico de la Sociedad de Salud Pública de Cataluña”, 1821. Metge major de Santa Creu. Substituí a Salvà i Campillo en la càtedra de