12/02/2024 Traspàs del Dr. Gabriel Ferraté i Pascual

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya lamenta comunicar-los la defunció de l’acadèmic Gabriel Ferraté i Pascual ( Ferraté Pascual, Gabriel – Reial Academia de Medicina de Catalunya (ramc.cat) ) Acadèmic numerari inscrit a la Secció IV, ingressà l’any 1995 amb el discurs «Màquines, organismes i sistemes. De la biorobòtica a la vida artificial« (PDF). L’any 2019 llegia el discurs inaugural de curs «Vida artificial. Un procés emergent«.

«Ni l’Enginyeria ha de ser la “medicina de la Natura” ni la Medicina, l”’enginyeria de la Salut”. Per sobre de tot, la ciència i la tècnica en totes les seves branques, han de perseguir que la vida en aquest planeta Terra sigui sempre de la major qualitat possible. És fonamentat en aquesta utopia realista que passo a exposar el meu discurs de recepció en el qual penso fer algunes reflexions sobre els conceptes de vida i de màquina, d’ésser viu i d’ésser artificialment creat, intentant esbrinar el perquè de l’abís que continuem trobant entre la més insignificant partícula de vida i la més sofisticada cre- ació de l’enginy humà. El meu objectiu és efectuar un breu recorregut per algunes de les fronteres on es troben i es complementen coneixements i tècniques del món material i del món de la vida, és a dir, l’àmbit interdisciplinari en què conflueixen enginyers, metges, químics, biòlegs, físics, matemàtics, veterinaris, psicòlegs, informàtics i, en general, tots aquells especialistes de camps diversos que obren noves vies a la recerca i a I’experimentació en els domini s de l’enginyeria biomèdica i de les ciències que li donen suport o que li són afins. En qualsevol cas, és evident que sembla enriquidor i positiu per al progrés de la ciència afavorir el treball en equip de científics provinents de diverses àrees del coneixement, com ara les més amunt esmentades.

L’aproximació interdisciplinar permet d’obrir nous horitzons a la recerca i trobar solucions noves i imaginatives a vells problemes. El disseny de sistemes de visió artificial inspirats en els òrgans de visió de determinats animals, la utilització de models propis de la teoria de control per explicar comportaments anòmals del sistema càrdio-vascular, o bé el desenvolupament de tècniques de computació mitjançant xarxes neuronals, no són sinó exemples de desenvolupa- ment i treballs basats en la utilització de tècniques i coneixements provinents de camps diferents per mitjà d’equips interdisciplinaris.» (Màquines, organismes i sistemes. De la biorobòtica a la vida artificial« pp. 14-15)

Scroll al inicio