L’àrea sanitaria de la Santa Creu de Barcelona
L’Acadèmia està en el recinte urbà que comprèn el edificis de l’antic Hospital de la Santa Creu, junt amb la casa de Convalescencia i l’edifici de l’antic col.legi de Cirurgia. Constitueix el nucli del que ha estat el centre del passat sanitari de Barcelona durant més de cinc-cents anys, de començaments del segle XV fins ben entrat el segle XX.
L’Hospital de la Santa Creu fou creat l’any 1401, reunint en una sola institució el que fins aleshores era una asistencia esparsa en diferents hospitals de la ciutat de Barcelona. S’alçà en terrenys del antic Hospital del Canonge Colom que ja devia tenir uns dos-cents any d’antiguitat. La butlla de fundació fou emesa per Benet XIII, des d’Avinyó, el 9 de setembre de 1401. En principi l’Hospital ocupava la banda de mar de l’actual recinte, la que dóna al carrer de l’Hospital.
Al cap d’un segle, el 1509, s’hagué d’ampliar i es van bastir altres naus. Les dues escalinates monumentals daten de l’any 1585. Durant el segle XVI tenia capacitat per entre quatre i cinc-cents llits.
En el segle XVII es va bastir l’edifici de la Casa de Convalescència que permetia que els malalts tinguessin un període de recuperació quan eren donats d’alta avans de tornar a casa seva o a viure al carrer. El tercer gran edifici fou el Col.legi de Cirugia que es construí a la segona meitat del segle XVIII i és una de les restes més importants del neoclàssic de Barcelona.
Resum cronològic
Segle XV: Creació de l’Hospital de la Santa Creu i de l’Estudi de Medicina i Arts en temps del rei Martí (1401).
Segle XVI: Ampliació de l’Hospital amb noves naus. Dues escalinates monumentals (1585).
Segle XVII: Casa de Convalescència (1629 – 1680).
Segle XVIII: Creació del Col.legi de Cirugia amb un edifici nou (1760). Inauguració el 1764.
Segle XIX: Facultat de Ciències Mèdiques (1843). Santiago Ramón i Cajal és catedràtic de la facultat de medicina (1887 – 1892).
Segle XX: Trasllat de la facultat i de l’Hospital. Mor encara a la Santa Creu Antoni Gaudí (juny de 1926). Noves utiltzacions.
La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Fou creada l’any 1770 amb el nom d’Academia Mèdico Pràctica. El 1785 rebé el títol de Reial. Des de la primera Acadèmia hi hagué algunes variacions en el nom. El més clàssic ha estat el de Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. El Plede 10 de desembre de 1991 va acordar canviar aquest vell nom pel de Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
Composició: 60 acadèmics numeraris elegits per votació entre els propis membres; 15 acadèmics d’honor; 120 acadèmics nacionals per elecció o premi i acadèmics corresponents estrangers sense limitació de nombre. Acull metges i, des de 1874, professionals sanitaris de ciències afins (farmacèutics, veterinaris, biòlegs,…).
Estructuració: L’Acadèmia està dividida en sis seccions: 1ª Ciències Fonamentals; 2ª Medicina; 3ª Cirurgia; 4ª Higiene i Medicina Social; 5ª Farmacologia i Terapèutica; 6ª Medicina legal, Psiquiatria i Història de la Medicina.
Funcions: Les principals funcions de l’Acadèmia són: Òrgan consultiu de les admindtracions sanitària i de justícia; Impulsora dels estudis sobre Història de la Medicina Catalana i organitzadora del Congresos d’Historia de la Medicina Catalana. Impulsora dels debats sobre qüestions sanitàries d’actualitat.
Publicacions: L’Acadèmia publica la “Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya” des de l’any 1986, que substitueix a revistes anteriors amb altres títols, la primera les “Memorias de la Real Acadenia Médico Práctica de Barcelona” de l’any 1798.
Ubicació: Carrer del Carme nº 47. 08001 Barcelona. Tel.- 933171686-934120598
L’Acadèmia ha tingut al llarg de la seva història, des del 1770, més de 350 membres numeraris, pràcticament la totalitat de les grans personalitats de la medicina catalana. Entre els presidents de l’Acadèmia hi hagué personalitats importants no sols de la medicina sinó de la vida ciutadana. Cal recordar-ne com a més significatius els doctors Francesc Salvà i Campillo, que excel.lí en mols camps de la ciència; Bartomeu Robert, professor de medicina interna, el garn consultor del seu temps i alcalde de Barcelona; August Pi i Sunyer, creador de l’Institut de Fisiologia i d’escola aquí i en el seu exili de Caracas; Agusti Pedro i Pons, l’ultim gran internista d’una forma de medicina que ja ha canviat.
A més d’aquests quatre, altres set presidents també estan en el nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona: Francesc Santpons i Roca; Francesc Carbonell i Bravo; Joan Francesc Bahí i Fontseca; Emili Pi i Molist; Salvador Cardenal i Fernàndez; Valenti Carulla i Margenat; Manuel Ribas i Perdigó.
Premis de l’Acadèmia
L’Acadèmia concedéix cada any diversos premis per treballs presentats. Els que estan en vigència actualment són:
· Premi en honor del Dr. Francesc Salvà i Campillo. Es el més antic de l’Acadèmia, otorgat per primera vegada l’any 1972.
· Premi de Medicina i Sanitat Comarcals.
· Premi a la millor tesi doctoral.
· Premi llegat professor Lluís Sayé.
· Premi del doctors Salvador i Josep M. Gil-Vernet.
· Premi Assistència Sanitària Col.legial-Autogestió Sanitària Cooperativa.
· Premi del Dr. Visa Tubau.
· Premi de la Societat Catalana de Transplantaments.
L’edifici de l’Acadèmia
La reial Acadèmia de Medicina de Catalunya té la seu a l’edifici que fou antigament la seu del “Real Colegio de Cirugía de Barcelona” (1760 – 1843) i deprés de la Facultat de Medicina (1843 – 1906), abans del seu trasllat al carrer de Casanova. En aquest temps l’Acadèmia va tenir diferentes ubicacions, la més continuada en una casa del carrer dels Banys Nous, que havia estat procura del monestir de Scala Dei a Barcelona, des del 1835 a 1929.
L’any 1929 va passar a la seu actual, que és una de les peces més importants de l’arquitectura neoclàssica a Barcelona; cal valorar principalment l’amfiteatre anatòmic, de bellesa exepcional. L’arquitecte responsable fou Ventura Rodriguez i es va bastir en poc temps. Es destinava a la formació de sirurgians per l’exèrcit i si en sobraven es podien dedicar a l’assistència de la població civil, com de fet es produí.
L’any 1843 el Col.legi de Cirugia es va transformar en “Facultat de Ciències Mèdiques” i durant dos anys reuní també l’ensenyamen de farmàcia que de seguida es va separar. L’edifici de la facultat s’havia pensat per cinquanta alumnes i arribà a tenir-ne més de mil. Es va quedar petit i tant la facultat com l’hospital van canviar d’ubicació.
Els vells edificis van modificar el seu destí. El primer que fou abandonat fou el Col.legi de Cirurgia, que no era de propietat municipal sinó de l’administració. Durant un temps fou Escola de Magisteri i més tard fou cedit a la Reial Academia de Medicina com a nova seu. La cessió per part del govern a l’Acadèmia es feu en un acte solemne presidit pel rei Alfonso XIII, amb assistència del president del govern, el 4 d’octubre de 1929.
Entre els professors que van fer aquí la seva tasca docent cal recordar els noms de Pere Virgili, el gran reformador de l’ensenyament en el segle XVIII; d’Antoni de Gimbernat, anatòmic de prestigi europeu en el seu temps; de Santiago Ramon y Cajal, catedràtic de Barcelona de 1887 a 1892 que va fer aquí els seus treballs bàsics sobre la doctrina de la neurona.
La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Memòria històrica gràfica.
Per saber-ne més sobre la història de l’Acadèmia, podeu consultar el volum 4 de Gimbernat. Revista Catalana d’Història de la Medicina i la Ciència. Sèrie Gràfica; titulat La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Memòria històrica gràfica, del doctor Jacint Corbella i Corbella i inclosa a l’apartat Publicacions.