Gimbernat. Revista Catalana d'Història de la Medicina i de la Ciència. Sèrie Gràfica

GIMBERNAT GRÀFIC.

Ja fa més de vint anys, el 1984, va començar a sortir «Gimbernat. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència». Va ser fruit de l’activitat dels Congressos d’Història de la Medicina Catalana. Des del seu començament ha mantingut un ritme, alguna vegada sincopat, de dos números anuals, del voltant de les trescentes pàgines cadascun. Ara ja anem pel volum 46, que aplega comunicacions del XIV Congrés d’Història de la Medicina Catalana, aquests reunits des del 1970. Hi ha doncs dues línies de continuïtat consolidada, els congressos i la revista. També, en un vessant paral·lel, la Societat Catalana d’Història de la Medicina. A la revista, des de fa temps, hem inserit una secció d’iconografia, de manera una mica esparsa, però amb un material que donava per a molt més del que hem anat publicant, fins i tot per a algun número monogràfic. Això és precisament el que fem ara, intentar treure un número dedicat únicament al material gràfic, i en un tema concret. Es fa recollint només una part del material que hem aplegat per a l’exposició del Centenari de l’Hospital Clínic i de la nova Facultat de Medicina. Això ens decideix a crear una sèrie, que ja està prou madura. Cal veure el que sortirà i les possibilitats, perquè l’edició de material gràfic ja és més cara que la d’una revista d’articles. El material s’ha anat reunint al Seminari Pere Mata, de la Facultat de Medicina, responsable de l’edició de la revista; a l’Arxiu Històric de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i a l’Arxiu de Ciències de la Salut ‘Simeó Selga’, amb seu a Manresa. Les tres institucions han decidit ajuntar els seus esforços, sobretot per a evitar repeticions i fer un arxiu iconogràfic integrat de la sanitat catalana (AISC), que permeti completar la riquesa del nostre material. Tenim ja la possibilitat de fer sèries iconogràfiques sobre institucions, edificis, llibres i revistes, persones (en fotografies i caricatures), altres aspectes, i actualment ja disposem de més de dues mil imatges diferents, ja ordenades, (a més de les repeticions) per a fer una història gràfica de la sanitat catalana. I comencem, com a motor que ha obert el camí, amb l’exposició del Clínic. Voldríem que ben aviat seguissin altres llibres gràfics. És la intenció de les tres institucions posar a l’abast dels estudiosos el màxim de material, però també estimular la recollida de fotografies, que podrien quedar perdudes, oblidades o esparses i que cal anar reunint. Aquesta presentació és també doncs una crida a tothom que tingui material i vulgui col·laborar per fer aquest arxiu gràfic de la sanitat catalana. Ara ja no cal cedir el material, donar una fotografia que pot ser un record, en deixar-la i reproduir-la, ja s’integra a l’arxiu i es pot tornar, si ho vol, al qui ens l’ha fet arribar. Evidentment les facilitats tècniques de reproducció i impressió, de que ara es disposa, tant diferents de les de quan vem crear la revista, asseguren una reproducció ràpida i la possibilitat de posar el màxim de material a disposició de tothom a la xarxa, que és potser una de les possibilitats més immediates.

Jacint Corbella i Corbella (Volum 1. Cent anys de Medicina. La nova Facultat i l’Hospital Clínic de Barcelona. 1906-2006 , pàgina 7)