(Izeste, Béarn, 1722 – París, 24 de desembre de 1776). Segona gran personalitat de l’escola vitalista de Montpeller. Estudià medicina a Montpeller, on fou professor. El 1745, als 23 anys és inspector d’aigües minerals d’Auch i de Pau, interessat en l’estudi de les aigües dels Pirineus. La seva obra més important és “Recherches anatomiques sur la position des glandes et sur leur action” (1752). Estudià la funció de les glàndules, especialment les limfàtiques i considerava que tenien una propietat vital, establint relació amb la sang de la que extreien i elaboraven matèries. També analitzà alguns aspectes de la patologia vegetativa i fixà l’atenció en el plexe solar
