Família de metges jueus, originaris de Lleida, que exerciren a Montpeller durant vàries generacions.
Lluís Saporta (I). Originari de Lleida, on fou professor nou anys. Anà a França, establint-se a Arles, Avinyó, on refeu els estudis, i a Montpeller, on es tornà a graduar. Exercí a Marsella alguns anys i morí a Arles, s’ha dit que als 106 anys. Va ser metge de Charles VIII, que li va fer valuosos regals.
Louis Saporta (II), originari també de Lleida, on estudià
Antoni Saporta (1507-1573), fill de Lluís (II), n. Montpeller, 2 de maig de 1510 – id. 7 de novembre de 1573). Doctor en medicina el 1531. El 1539 fou regent de càtedra, el 1556 degà, i el 1566 canceller, succeînt a Guillem Rondelet que havia mort. Fou home pacificador en les lluites entre metges i farmacèutics i procurà una major claredat de funcionament i fer concursos per la provisió de places docents. Amic de Rabelais, és esmentat en el Pantagruel. Autor de “De tumoribus praeter naturam libri V”, que no es va editar fins el 1624.
Jean Saporta ( c. 1640? – m. 26 de gener de 1605). Fill d’Antoine, alumne de Montpeller, matriculat el 1657 i doctor el 1572. Fou regent de càtedra el 1574, després d’un concurs discutit. De caràcter difícil. Se sap que va ser metge d’Enric de Borbó, quan encara era rei de Navarra. El 1585 era metge de l’Hôpital Saint-Eloi. Va deixar un text manuscrit que es va publicar pòstumament junt amb el del seu pare (Lyon, 1624).
