(n. Montpeller 6 de març de 1751 – m. 18 de març de 1827). Catedràtic de medicina de Montpeller. . Fou col•laborador estret de Barthez, i després de Charles Dumas, Catedràtic de Clínica Interna de Montpeller gairebé un quart de segle des de 1803, succeint a Henri Fouquet fins el 1827. Fou durant 28 anys administrador de l’Hospital-Saint-Eloi. Va ser nomenat soci intim de l’Acadèmia catalana pel fet d’haver format part de la comissió que estudià l’epidèmia d’Andalusia. Nomenat membre estranger de l’Acadèmia Mèdico Pràctica de Barcelona el 15 de desembre de 1800, ens va portar un problema d’identificació, per error en l’escriptura del nom, que semblava, de manera prou clara, Lubrabrie. Finalment, en un altre document es pogué identificar. Dulieu esmenta un sol treball fet per ell.
Amb el suport del:
I la col·laboració:
En la realització del Pla Director de reformes de la seu.-
en el procés de Digitalització de l'Arxiu.-
Membre del:
Consell Interacadèmic de Catalunya
Cens d'Entitats de Foment de la Llengua Catalana
