(n.Gibrondes (Jonquières), Languedoc, Tarn, 20 d’abril de 1745 – m. 25 d’octubre de 1826). Ha estat un dels màxims impulsors de la creació de l’escola de psiquiatria francesa. Estudià medicina a Toulouse. Doctorat el 1773. Aviat va anar a Montpeller, i el 1778 a París. Partidari de la Revolució, metge de l’Hospital de Bicêtre, es forja la llegenda de la intervenció decisiva de Pinel en l’alliberament dels malalts mentals de les seves cadenes. El 1795 és metge-xef a la Salpêtrière, on farà la seva obra durant trenta anys. El 1803 és membre de l’Institut i el 1805 metge consultor de l’emperador. És fonamental el seu “Traité médico-philosophique sur l’aliénation mentale”, 1801, amb una segona edició el 1809, i posa les bases de la classificació de les malalties mentals
