(Thézan-les-Béziers, Hérault, 1835 – m. Nouvelle Calédonie, 1875). Cap el 1870 s’estableix com a metge a París. I el març de 1871 era membre del Consell de la Comuna. Fou inspector general d’ambulàncies. Amb la repressió el setembre de 1781 és condemnat a la deportació a Nova Caledònia. Exerceix com a metge a Noumea. El 1874 és deportat a l’île des Pins. El 1875 mor ofegat en un intent d’evasió amb altres 19 deportats.
Amb el suport del:
I la col·laboració:
En la realització del Pla Director de reformes de la seu.-
en el procés de Digitalització de l'Arxiu.-
Membre del:
Consell Interacadèmic de Catalunya
Cens d'Entitats de Foment de la Llengua Catalana
