(Castéra-Verduzan, Gers, 4 de desembre de 1840 – París, 22 de desembre de 1911). Cirurgià, catedràtic de la facultat de medicina de París, i president de les Acadèmies de Medicina i de Cirurgia. Diputat i senador pel Gers. Té dedicada una avinguda a París. Les seves aportacions a la clínica i la terapèutica són importants. Operació de Lannelongue: craniotomia, amb resecció d’un trocet de parietal, prop de la sutura sagital, per a la descompressió en casos de microcefàlia. Mètode Lannelongue: injecció de clorur de zinc als teixits per a causar fibrosi. Tibia de Lannelongue: tibia en full .de sabre. Membre de l’Académie de Médecine, secció de patologia quirúrgica, elegit el 17.07.1883. President per l’any 1911
