(n. Tarascon-sur-Ariège, 27 de desembre de 1770 – Sommières, Hérault, 3 de juny de 1837). Estudis a Montpeller on es doctorà el 1799. Va destacar en la descripció d’una epidèmia de còlera. Va treballar com a metge a Sommières, prop de Montpeller, ja el 1800. Publicà observacions a les memòries de l’Acadèmia de Nîmes. Són importants les seves observacions sobre trastorns del llenguatge en ferits de guerra. Va observar la incapacitat de parlar (afàsia) en traumàtics cranials amb lesions de l’hemisferi esquerre i que també hi ha hemiparèsia dreta. Aquests treballs havien quedat perduts i oblidats. El seu fill, Gustave Dax (1815-1893), els va publicar el 1863 juntament amb observacions pròpies. Cal considerar-lo un precursor de Broca. (761, 119, 11)
Amb el suport del:
I la col·laboració:
En la realització del Pla Director de reformes de la seu.-
en el procés de Digitalització de l'Arxiu.-
Membre del:
Consell Interacadèmic de Catalunya
Cens d'Entitats de Foment de la Llengua Catalana
