(Vielha, 21 de novembre de 1877 – m. Barcelona, 29 de novembre de 1968). Als tres anys va anar a Barcelona, on el seu pare obrí una farmàcia al Poble Nou. Llicenciat en medicina el 1900, doctor el 1901, amb la tesi “Diagnóstico micrográfico de las neoplasias”. El 1903 es llicencià en farmàcia. Metge forense de Barcelona el 1906, auxiliar numerari el 1909, i catedràtic de Medicina Legal el 1923. Ingressà a la RAM de Barcelona el 1925, amb un discurs “Valor de la necropsia en el diagnóstico obituario”. I llegí la lliçó inaugural de curs el 1953, amb el tema “Medicina y Derecho”. En la seva primera etapa destaca la tasca com a metge forense, i més tard com a psiquiatre, principalment en els aspectes legals de la malaltia mental
Amb el suport del:
I la col·laboració:
En la realització del Pla Director de reformes de la seu.-
en el procés de Digitalització de l'Arxiu.-
Membre del:
Consell Interacadèmic de Catalunya
Cens d'Entitats de Foment de la Llengua Catalana
