Léopold Ollier

(Vans, Ardèche, 02.12.1830 – Lyon, 02.11.1900). Fou el capdavanter de la introducció de la cirurgia dels ossos i articulacions a França. Fill i nét de metges d’origen gavaldès, feu els primers estudis a Privas. Comença medicina a Montpeller, segueix a Lyon i es doctora a Montpeller el 1856 amb una tesi “Recherches anatomo-pathologiques sur l’estructure intime des tumeurs cancéreuses…”. Cirurgià major de l’Hôtel-Dieu de Lyon, estudia el paper del periosti en l’ossificació i la recuperació de lesions dels ossos. Professor de Clínica Quirúrgica de la facultat de Lyon. El 1867 publica “Traité expérimental et clinique de la régénération des os…”, en dos volums i el 1891 un “Traité des ressections” en 3 volums. Membre corresponent nacional de l’Académie de Médecine, per la secció patologia quirúrgica, elegit el 27.10.1874. Associat nacional el 20.02.1883