Jules Euzières

(Montpeller, 27 d’abril de 1882 – id. 21 d’ octubre de 1971). Doctor en medicina el 1907, agregat de la secció de medicina el 1910, va ser catedràtic de Malalties Mentals i nervioses, substituint a Albert Mairet, el seu mestre, des de 1922 fins a la jubilació el 1951. Va ser degà de la facultat de medicina durant divuit anys, des poc després del seu nomenament com a professor, de l’any 1923 a 1941. Amb la seva manera de fer va retornar la tranquil•litat a una facultat que estava agitada entre els professors. El seu deganat també es caracteritzà per l’ampliació d’algunes construccions universitàries. Va publicar sense excés i va fer bastants treballs d’història de la medicina, més la local. Va morir amb vuitant-nou anys essent una figura respectada per la societat de Montpeller. Membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Membre corresponent nacional de l’Académie de Médecine, per la divisió de medicina, elegit el 20.06.1939