(n. Montpeller, 18 de març de 1849 – m. id. 7 de juliol de 1918). Doctorat a Montpeller el 1873, al cap de dos anys guanyà el concurs d’agregació. A la facultat de Montpeller va tenir al seu càrrec diverses matèries: Terapèutica el 1882, Clínica Mèdica el 1886 i Patologia General el 1909. Fou una de les grans personalitats de la medicina al sud de França en el seu temps, i la seva influència com a mestre fou gran. Autor de diverses obres, extenses, algunes traduïdes al castellà i publicades a Barcelona i amb influència en el nostre medi Destaquen “Therapéutique générale”, “Leçons de Clinique médicale” (1891-1898), 3 vols; “Traité élémentaire de Physiopathologie clinique (1910-1912), 3 vols. En la clínica es dedicà de preferència a la neurologia, més en els últims temps, i destaca el text “Traité pratique des maladies du système nerveux”, en col•laboració amb G. Rauzier. En els últims anys s’interessà també per aspectes psicològics (hipnotisme, suggestió) i filosòfics. Hi ha com a mínim quatre epònims amb el nom de Grasset
