(Villefranche-de-Rouergue, Guyenne, Aveyron, 2 de maig de 1768 –París, 4 de novembre de 1837). Fou el capdavanter de la dermatologia moderna a França des del seu servei de l’Hôpital Saint-Louis de París. Va començar estudis eclesiàstics a Tolosa i quan la revolució suprimí els ordes religiosos, anà a París, i es volia dedicar a l’ensenyament, però després es decantà per la medicina. Estudis brillants i ràpids i el 1800 defensa a París, una tesi sobre les febres pernicioses. Entra a l’hôpital Saint-Louis, que aleshores recollia malalts incurables i crònics, inclosos els de la pell. Alibert els estudià amb detall, publicà diverses obres, entre elles una “Monographie des dermatoses” (1832), i creà una classificació d’aquestes malalties i un molt conegut “arbre de les dermatosis”. Fou catedràtic de Terapèutica i Matèria Mèdica, 1823, membre de l’Acadèmia de Medicina, elegit per la secció de medicina el 27.12.1820, i metge personal de Louis XVIII i Charles X, que li atorgà el títol de barò el 1827.
