(n. Bayona, Pyrénées Atlantiques, 14 de novembre de 1907 – m. París, 29 de maig de 1987). El pare, Maurice, era cirurgià i alcalde de Bayona. Estudis a París, doctor el 1935 amb una tesi sobre astereognòsies”. 1942, tesi de lletres sobre malalties de la memòria. 1946, titular de la càtedra de Clínique de les Malalties Mentales a l’Hôpital Sainte-Anne. Se’l considera un dels grans iniciadors de la psicofarmacologia moderna. El 1952, amb el treball sobre la clorpromazina, es considera com l’inici del tractament amb neurolèptics. El 1957, junt amb Deniker introdueix una classificació dels psicotrops. Escriptor conegut, fou membre de l’Académie Française, 1959. La seva obra és extensa. Membre de l’Académie de Médecine, per la secció de medicina, elegit el 29.03.1955. Membre emèrit, el 22.03.1983
