Jacques-Joseph Grancher

(n. Felletin, Creuse, 29 de setembre de 1843 – m. 13 de juliol de 1907). Doctor en 1873, amb la tesi “De l’unité de la phtisie”, fou, de 1869 a 1878, director del laboratori d’histologia de Clamart. Agregat el 1875, fou professor de pediatria el 1885. Es va dedicar principalment a l’estudi de les malalties de l’aparell respiratori i la tuberculosi. Autor de “Maladies de l’appareil respiratoire”, 1890; “Prophylaxie de la tuberculose”, 1898; Coautor del “Traité des maladies de l’enfance”, en cinc volums, amb Marfan i Comby. S’ha donat el nom de malaltia o pneumònia de Grancher, a una forma d’esplenopneumònia, descrita per ell el 1883. El 1885 col•labora estretament amb Pasteur en la vacunació de Joseph Meister contra la ràbia i després en la gestio de l’Institut, essent president del Consell d’Administració, 1905. Membre de l’Acadèmia de Medicina el 1892. També es conèixen altres epònims amb el seu nom. Republicà radical va ser alcalde de Cambo-les-Bains