Bellac, Haute-Vienne, 1 de maig de 1844 – m. 23 de març de 1905). De família humil, va poder ingressar a l’escola de medicina de Limoges l’any 1865. El 1869 anà a acabar els estudis a París. A la guerra de 1870 va estar a l’hospital de Metz. Tornà a París i treballà a l’Hôpital des Enfants malades, en el servei de Bouchut, i allí va fer la tesi “Études sur la névrite optique dans la méningite aigüe de l’enfance”, llegida el 1877. Charcot el va cridar com a oftalmòleg a la clínica de la Salpêtrière. Se’l considera un dels capdavanters de l’oftalmologia moderna a França. S’ha donat el nom de síndrome de Parinaud a una paràlisi dels moviments de l’ull cap amunt, sense paràlisi de la convergència. La conjuntivitis de Parinaud és una forma en la que hi ha ganglis grans preauriculars o submaxil•lars, coincidint amb una sarcoïdosis o una linfogranulomatosi de Nicolas-Favre
