(Montpeller l’any 1727 – id. 10 d’octubre de 1806). Doctor el 1760. Catedràtic el 1789, estudià l’epidèmia de febres de l’exèrcit del Rosselló el 1793-94, i después fou enviat per estudiar la de febre groga d’Andalusia, juntament amb Berthe. Jubilat el 1803, morí a Montpeller als setenta-nou anys. Dulieu esmenta més de vint treballs, a més d’alguns articles a L’Encyclopédie, amb la que collaborà. Fou membre de l’Acadèmia Mèdico Pràctica de Barcelona.
