(Tarbes, 1874 – París, 1936). Estudis a Tolosa i París, on va fer la major part de la seva activitat, en el servei de Fisioteràpia de l’Hôtel-Dieu, primer com a assistent, després com a cap de laboratori i finalment com a cap de servei. També actua com a metge nutricionista i té relació amb dos establiments, cases de règim, occitans: Hélianthe, a Biarritz i l’Hôtel Radio, a Vichy. Autor d’obra escrita extensa, molta amb diverses edicions: “La Chaleur et le froid en Thérapéutique”, 1913; “Formulaire pratique des régimes”,1925; “L’Héliothérapie”. En col•laboració amb J. Aimard va fer “L’Ultra-violet: La lumière solaire artificielle. L’infra-rouge”, del que el 1933 s’havien publicat ja cinc edicions, i va seguir després de la seva mort. El 1923 havia publicat un text sobre aplicacions de la fisioteràpia al tractament a les seqüeles de lesions per accidents de treball. Ës considerat com un dels iniciadors de la reumatologia francesa. Fou pare de Jean Dausset.
