(n. Chaulhac, Lozère, c. 1298 – prop de Lió, c. 23 juliol 1368). Fou l’autor de l’obra quirúrgica més important de la Baixa Edat Mitjana. Estudià medicina a Tolosa i després a Montpeller, on es graduà el 1325. Va seguir estudis religiosos i, a més, fou cirurgià. Durant gairebé 30 anys està documentat actuant com a cirurgià en terres del Roine, entre Lió i Avinyó, Fou canonge a Lió i metge de papes. Autor d’un “Inventorium sive Collectorium artis chirurgicalis medicinae”, (1363), també conegut com a “Chirurgia magna”, que probablement és adaptació d’un text anterior de cap a 1340. Les referències que dóna d’obres anteriors, tant d’autors antics, com contemporanis seus, amb més de tres mil notes i sis-centes cites, fou molt important. La seva difusió i influència van ser extraordinàries. La primera impressió és de Venècia, 1490, i es coneixen fins a 14 edicions franceses del segle XVI. La més detallada és la de Laurent Joubert, el 1579, en francès, amb 783 pàgines. (996, 164, 14)
