(Clermont-Ferrand, Auvergne, Puy-de-Dôme, 07.07.1784 – París, 10.05.1845). Estudis de medicina a París, on es doctorà el 1812. El 1836 fou professor d’anatomia de París, succeint a Cruveilher. Va treballar en diversos camps, principalment en l’estudi de les venes del crani, l’aparell auditiu dels vertebrats, en particular l’utrícul, el sàcul i l’helicotrema, designat també com a hiatus de Breschet”. Va fer estudis importants d’anatomia comparada, descrivint la “rete mirabile” en balenes i dofins. Juntament amb Magendie va explicar, el 1813, el contagi de la ràbia a partir de la saliva humana. Autor de diversos textos, entr ells “Essai sur les veines du rachis”, 1819; “Traité d’anatomie humaine”, amb Alexandre Brière de Boismont, 1834; “Traité des maladies des enfants”, 1833. 2 vols. Membre de l’Académie de Médecine, de la secció de cirurgia, elegit el 06.02.1821. President per l’any 1832. També fou membre estranger de la Reial Acadèmia sueca de Ciències, 1842.
