Gilbert Balletb

(Ambazac, Haute-Vienne, 29 de maig de 1853 – 17 de març de 1916). De nissaga de metges, comença els estudis a l’Escola secundària de medicina de Limoges. El 1870 va a París, es doctora el 1881, i treballa amb Charcot. Metge dels hospitals de París el 1884, agregat el 1886, membre de l’Académie de Médecine, elegit el 30 de gener de 1912. Treballa a l’hôpital Saint-Antoine, després a l’Hôtel-Dieu. Professor d’Història de la Medicina, de 1907 a 1909 i aleshores catedràtic de Malalties Mentals, fins a la seva mort el 1916. Foren famoses les seves lliçons clíniques dels diumenges al matí. Fou president de la Societat de Neurologia, i un dels fundadors de la de Psiquiatria. La seva obra més important és el “Traité de Pathologie mentale”, fet amb col•laboració. Autor de: “Le langage intérieur et les formes cliniques de l’aphasie”, 1888; “Leçons de clinique médicale. Psychoses et affections nerveuses”, 1897. En els últims temps va definir el concepte de “Psychose Hallucinatoire Chronique”, 1911.