(Castelnaudary, Aude, 4 de juny de 1904 – Marly-le-Roy, Yvelines, 11 de setembre de 1995). Metge i filòsof, especialista en història i filosofia de la ciència. Ingrés a l’ENS (Ëcole Normale Supérieure) el 1924. Fou professor a Toulouse i Strasbourg. Doctor en medicina el 1943. Actuà en la Resistència i fou metge a l’Auvergne. El 1948 era cap del departament de Filosofia a Strasbourg. Després passà a la Sorbona. Durant molt de temps presidí els tribunals d’agregació de filosofia. Entre els seus treballs cal esmentar: “Le normal et le pathologique”, 1948 i 1968; “La connaissance de la vie”.
