(Cosnac, Corrèze, Llemosí, 5 de juny de 1757 – Seraincourt, Val-d’Oise, Île-de-France, 5 de maig de 1808). El seu nom complet era Pierre, Jean, Georges. Primers estudis a Brive i després a París. Viatjà per Alemanya i Polònia, i una mica gran estudià medicina. Fou metge de Mirabeau quan la Revolució. Diputat dels 500, votà el cop de 18 de Brumari i fou senador en el primer imperi. Membre de l’Académie Française des de 1803 i de l’Institut de France. Professor de l’Escola de Medicina de París, primer d’Higiene i després de Clínica. Ha estat valorat per la seva obra filosòfica. Entre els seus escrits destaquen: “Journal de la maladie et de la mort d’Honoré de Mirabeau”, 1791; “Du degré de certitude de la médecine”, 1797; “Rapport sur l’organisation des écoles de médecine”, 1799 “Rapports du physique et du moral de l’homme”, 1802.
