(Bordeaux, 6 d’octubre de 1783 – Sannois, 7 d’octubre de 1855). El 1791 el seu pare, cirurgià, atret per la revolució, el porta a París, on es gradua en medicina el 1808. Aviat es dedica a la fisiologia publicant un “Précis élémentaire de physiologie” (París, 1816). Membre de l’Acadèmia de ciències i de la de Medicina el 1821, Se’l considera un dels creadors de la fisiologia moderna. Dirigí una sala del Hôtel-Dieu de París el 1831. Professor en el Collège de France, el 1831 i mestre de Claude Bernard. Estudis fonamentals per a la diferenciació de les arrels motores i sensitives de la medul•la. La seva posició era la de fer molts experiments, sobre aspectes puntuals, sense intentar fer una doctrina integradora. Acceptava la idea de força vital, però volia acomodar-la al marc de les dades de la física i la química. Les seves aportacions foren nombroses i la seva influència va ser molt gran. Va fundar el “Journal de physiologie expérimentale” (1821).
