(n. Tolosa, 3 de febrer de 1772 – m. París, 12 de desembre de 1840). Començà estudis eclesiàstics que foren tallats per la revolució. Estudis de medicina a Tolosa, a l’hospital de la Grave. Metge de l’exèrcit dels Pirineus a la guerra del Rosselló, segueix estudis a Montpeller i després va a París on treballa amb Pinel a la Salpêtrière. El 1805 defensa la tesi “Les passions considérées comme causes, symptômes et moyens curatifs de l’aliénation mentale”. El 1812 és metge ordinari de la división de bojos de la Salpêtrière. Viatja per Europa i el 1819 és autor d’un informe al ministre de l’Interior:
“Des établissements consacrés aux aliénés et des moyens de les améliorer”, que serà bàsic. El 1825, per mort de Royer-Collard, pasa a Charenton. El 1827 crea una “maison de santé” a Ivry. Participa activament en la preparació de la llei de 1838 sobre malalts mentals. Se’l considera un dels creadors de la psiquiatria moderna i motor de la millora en el tractament de la patologia mental. Autor d’una obra conceptual i escrita molt àmplia.
