(Marsella, 07.03.1862 – Deauville, Calvados, 02.09.1921). Visqué des de jove a París, on el seu pare fou professor de retòrica. Amb una bona formació de medicina clínica, passà un any a Bicêtre, i influït per Motet, director de Charenton, es va inclinar per la psiquiatria. Doctor el 1891 amb una tesi sobre “Les infections biliaires”. El 1916 succeeix a Gilbert Ballet a Sainte-Anne i a la càtedra de malalties mentals. La seva experiència quan la guerra de 1914 va fer que descrigués les reaccions neuròtiques en els soldats, amb el nom de “psiconeurosi emotiva”. Un altre camp important d’estudi, junt amb J. Logre, va ser el de les mitomanies, terme que va ser qui proposà l’any 1905 i el 1909 va descriure la que en va dir “constitució emotiva”. Membre de l’Académie de Médecine, de la secció d’higiene, elegit el 16.04.1918.