Emmanuel Régis

(n. Auterive, Haute Garonne, 29 d’abril de 1855 – m. Bordeus, 21 de juny de 1918). Primers estudis a Pamiers (Ariège), després medicina a Tolosa, i el 1877 arriba a París, on és intern a l’Hop. Sainte-Anne, i el 1880 llegeix la tesi “Folie à deux ou folie simulée”. El 1882 va a Bordeus, on obre un curs lliure sobre malalties mentals. El 1893 fa el curs a la facultat, on és adjunt el 1905 i catedràtic de Clínica de les malalties mentals el 1913. La seva obra és important en diversos aspectes. Un és el llibre de text, que comença el 1885 amb un “Manuel pratique de médecine mentale”, fins a ser el clàssic “Précis de Psychiatrie” 5a. ed. París, Doin, 1913). Se’l considera l’introductor pel coneixement de les idees de Freud dins de la psiquiatria francesa, per uns a “L’Encéphale”. Per medi del concepte de deliri oníric, relaciona els somnis i les idees delirants. També fou important la seva contribució a la valoració judicial de les malalties mentals. Membre corresponent nacional de l’Académie de Médecine, per la divisió d’anatomia i fisiologia, elegit 31.10.1910.