Larrey, baron Dominique Jean. (Beaudéan,. Hautes-Pyrénées, 7 de juliol de 1766 – Lyon, 25 de juliol de 1842). Cirurgià en cap de la Grande Armée de Napoleon. Fou el creador de l’atenció urgent sobre el mateix camp de lluita (ambulàcies mòbils). Orfe als 13 anys, educat pel seu oncle Alexis, que era cap de cirurgia de l’hospital de Tolosa, hi treballà sis anys. Estudis de cirurgia a París, amb Dessault. El 1787 era cirurgià de la marina. El 1809 és creat baró d’empire. Ferit a Waterloo, presoner dels prussians. Després de 1815 va ser relegat però fou rehabilitat quan la monarquia d’Orléans (1830). Enterrat al cementiri Père Lachaise, el 1992 fou transferit als Invàlids. Considerat el millor cirurgià de guerra. Membre de l’Académie de Médecine, secció de cirurgia, elegit el 27.12.1820. Membre de l’Académie des Sciences.
