(Lió, 1765 – Montpeller, 1813). Estudià medicina a Montpeller, on fou professor, amb alguna intermitència. Fou breument batlle de la ciutat, i després degà i rector de la universitat. Fou professor d’anatomia i fisiologia, seguia el vitalisme de Barthez i va ser també autor també d’una “Doctrine des maladie chroniques”. Fou una de les personalitats més destacades del Montpeller del seu temps. Membre de l’Acadèmia Mèdico Pràctica de Barcelona.