(n. Gaillac, Tarn, 5 de gener de 1742 – m. París, 27 de juliol de 1832). Estudis a Albi i medicina a Toulouse. El 1765 és doctor a Montpeller i ensenya anatomia. El 1775 s’instal•la a París, ingressa a l’Acadèmia de Ciències, i és catedràtic d’anatomia del Collège Royal. El 1776 és professor d’anatomia del Jardin du Roi. Autor de “Cours d’anatomie médicale”, 1803, en cinc volums i d’una “Histoire de l’anatomie et de la chirurgie”, (1770-1773) en set volums. També va publicar diverseos escits d’ “Observations sur la nature et le traitement de …” de la tisi pulmonar, la feridura, la hidropesia, l’epilèpsia i les malalties del fetge. Fou primer metge de Louis XVIII. Aquesta posició li permeté influir decisivament en la creació de l’Acadèmia de Medicina, 1820 i n’és el president el 1821 i després president d’honor perpetu. També fou Membre de l’Académie des Sciences el 1769.
