(n. Oloron, Béarn (Pyrénées Atlantiques), 29.05.1777 – m. París, 09.12.1850). Químic i farmacèutic. Va treballar com a ajudant de farmàcia a San Joan de Luz. Fou cap de farmàcia d’un hospital quan la guerra de França amb Espanya. Després passà a Montpeller i a París. El seu nom està lligat a la descripció de les propietats desinfectants de l’aigua de Javel, o licor de Labarraque. Elegit adjunt resident de l’Académie de Médecine, per la secció de Farmàcia, el 4 de febrer de 1823.
Amb el suport del:
I la col·laboració:
En la realització del Pla Director de reformes de la seu.-
en el procés de Digitalització de l'Arxiu.-
Membre del:
Consell Interacadèmic de Catalunya
Cens d'Entitats de Foment de la Llengua Catalana
