(Avignon, Vaucluse, 22.08.1855 – París, 01.11.1932). De nissaga de metges d’Avignon; doctor en medicina el 1882, metge dels hospitals, professor de medicina interna de la facultat de París el 1907. Va treballar en els hospitals Cochin i Saint-Antoine, on fou catedràtic de clínica el 1911. Gran mestre de clínica, entre els seus treballs destaquen els dedicats a la patologia del fetge, el tractament de l’amebiasi amb emetina; la definició de les reaccions anafilàctiques en la ruptura del quiste hidatídic; una forma d’anèmia hemolítica (malaltia de Minkowski-Chauffard) i altres. Membre de l’Académie de Médecine, de la secció de patologia mèdica, elegit el 16.02.1902. Président per l’any 1923.
