Alexis Pujol

(n. Poujol-sur-Orb, Hérault, 10 d’octubre de 1739 – Castres, Tarn, 17 de setembre de 1804). Estudis de medicina Tolosa, doctor el 1762. Amplià estudis a Montpeller, i exercí a Bédarieux i després molts anys a Castres. . Visqué alguns anys a París, on fou membre de la Société Royale de Médecine. Metge de l’Hospital reial de Castres. Va pertanyer a les Acadèmies de Ciències de Montpeller, Tououse, Arras i Béziers, Va enviar treballs a la Soc. de París, que al cap del temps foren recollits en les “Oeuvres médicales”, en 4 vols. editades a Castres el 1802 i a París, en edició pòstuma el 1823. Entre els seus escrits destaquen “Essai sur le vice scrophuleux”, “Essai sur les maladies heréditaires”, “Mémoires sur la fièvre miliaire epidémique qui ravagea le Languedoc en 1783”, “Essai sur la maladie de la face nommée le tic douloureux…”). Se’l considera com un capdavanter dels estudis sobre l’herència i també s’han valorat les seves idees sobre el paper de la inflamació en les malalties cròniques. Malgrat tot la seva obra quedà poc coneguda.