(Grasse, Provence, Alpes-Marit. 25.03.1767 – París, 30.12.1830). Metge de Josep Bonaparte, rei de Nàpols i d’Espanya. Doctor en medicina a Montpeller, amb la tesi “Tentamen medico-practicum de insolatione”, 1789. S’establí a Marsella, on tingué activitat política en el camp republicà, i després bonapartista. A Espanya fou corresponent de l’Acadèmia de medicina de Madrid i tingué càrrecs oficials. Autor de diversos treballs, entre ells: “Recherches sur l’emploi du feu dans les maladies reputées incurables”, 1805; “Recherche sur les causes de la colique de Madrid”, 1811; “Considérations sur l’âge critique….”, 1824; “Dictionnaire des substances alimentarires et de leurs propriétés”, 2 vols, 1830, (2a. ed. 1839). Membre honorari de l’Académie de Médecine, de la secció de medicina, elegit el 16.07.1823.
